Saturday 25 de November de 2006, 00:00:00

4 Comentarios

De vegades les coses no surten com un vol, sinó com volem els déus. I ja se sap que aquests solen ser capritxosos i que sempre se surten amb la seva. Però no cal queixar-se, ans el contrari, cal establir els lligams adequats per tal de poder gaudir d´allò que no estava previst. Bé, això dels déus pot quedar més o menys poètic, però sovint hom pensa que ni déus ni històries, sinó simplement que som burros. I prou.

[+] click para ampliar Pont del Cremal

[+] click para ampliar Salt de la cua de Cavall

[+] click para ampliar Núria sense ningú

[+] click para ampliar L´isard

[+] click para ampliar L´oratori

Dissabte 18 de novembre de 2006. La idea era pujar a Núria amb el cremallera de tres quarts de vuit del matí i arribar-hi a les vuit en punt per tal de fer una ruta prou interessant tot pujant al pic de l´àliga, la coma del clot, el Torreneules i baixar després pel refugi de coma de vaca i de tornada a Queralbs. Nosaltrers, en Ramon i jo, vam ser puntuals a la cita; és a dir, cap un quart de vuit ja érem a l´estació de Queralbs tot esperant el Cremallera. Ja ho veiem ja que l´estació era tancada i que no hi havia ningú enlloc, però nosaltres -benpensats de mena- ens vam imaginar que potser obrien cap a dos quarts de vuit. Dos quarts i res de res. Cinc minuts perr tres quarts i tampoc. Ara ja començàvem a no entendre-hi res, però de cop i volta apareix un noi ( granadet com nosaltres) amb aquell anorac que porten els de la Vall de Núria. Vam pensar: mira ara deuran obrir. I el noi que ve recte cap a nosaltres i ens pregunta:"Sou trreballadors de la línea? " Home, si els treballadors de la línea van amb motxilla, pals, botes de muntanya...potser hauríem d´haver respost que sí. No, no ho som, només volem pujar a Núria. La resposta va ser fulminant: "el cremallera està tancat per obres i fins el desembre no funcionarà de cara als usuaris". Hosti tu, i on ho diu això? Ahir vaig mirar els horaris per internet i no en deia res. "Sí que ho diu", contestà ell, "el que passa que potser no us hi vau fixar". En fi, assumint la nostra ignorància li demanem si és possible de pujar amb el furgó que puja els treballadors de la línea. "Per mi cap problema -ens diu - però cal que m´ho confirmi la central." I ell que truca, i ell que gesticula, i ell que va movent el cap, i ell que ens diu:" nois em sap greu, però no podrà ser". I ara què? Després de valorar si ens n´anem cap a Coma de Vaca, o cap a l´Alta Garrotxa, decidim que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. No volíem anar a Núria? Doncs cap a Núria falta gent. Tornem al cotxe, aparcat al pàrquing de l´estació, i l´aparquem un xic més amunt, a la plaça de Queralbs, per enfilar tot seguit el Camí Vell de Núria. Queralbs es troba a 1160 metres d´alçada. Sortim de la plaça pel camí ben indicat, pugem unes escales i anem seguint amunt, amb les marques del GR 11 que no ens deixen de petja. Poc més enllà travessem la carretera que puja a Fontalba, baixem uns metresd i tot seguint seguim pel corriol que s´obre a la nostra esquerra. Anem pujant fins arribar a una zona més planera on hom distingeix dos masos: La Ruira de Dalt i la Ruira de Baix. El paisatge és bonic de debò, i ara, entre prats i avellaners, tot resseguint un camí prou fressat fem via cap a l´ermita de l´oratori ( 35m.). De fet, no fa gaire, el camí passava per sota d´aquest oratori, però l´acondicionament de la línea del cremallera s´ha carregat l´antic camí i ara et fan fer un xic de volta. Planegem una estona i de cop topem amb un seguit de graons que cal baixar. Són graons perfectament dissenyats i que amb força rapidesa ens menen cap el refugi de Sant Pau ( si no recordo malament) Bé, això de refugi és un eufemisme referit a una balma a la roca que ens pot servir d´aixopluc en cas de mal temps. Ara tornem a planejar fins arribar al Pont del Cremal. Fa més o menys 45m que anem caminant, sense gaires patiments, gaudint del paisatge de tardor que aquestes contrades ens ofereixen. Maco el pont. Petit però maco. Fem fotos. Veiem dues coses que ens criden l´atenció: una ,el camí que davalla cap a la central de Daió ( no l´hem fet mai). Dues, la pujada que ens espera. Travessem el pont, i amb un seguit de llaçades ( com ens agraden aquestes llaçades!, eh Ramon) arribaem a la balma dita de Sant Rafel. Anem veient el seguit de gorgues que queden a la nostra esquerra; el paisatge és impecable, ferésteg...impagable. Unes quantes llaçades més i gaudim de l´espectacle de veure el Salt del Sastre, a l´altre costat de la via. Continuem pujant, per un camí que més que un camí de muntanya sembla un camí de ronda d´aquells que abunden a la costa. Però s´enfila i planeja, planeja i s´enfila fins arribar al Salt dit de la Cua del Cavall. Portem més o menys, hora i mitja ( una mica menys). Més fotos. Una parada de pocs minuts per contemplar l´indret i de nou cap amun t. Deixem la balma de Sant Pere ( un altre refugi) i fem via cap el Pla de Sallent ( 1780m). Ara ens toca passar per sota el pont del Cremallera ; el camí se suavitza. Però no durarà gaire. De cop tornem a les llaçades. El camí és torna a enfilar, el paisatge deixa de ser tan bonic ( que no vol dir lleig) i ja ensumen el Santuari. Pugem...una mica més...ens creuem amb un d´aquests que fan les muntanyes corrents. Queda poc...ja som a la cruïlla des d´on albirem el Santuari. Deu minuts més, un quart a tot estirar i arribem a Núria (1960 m).Fa dues hores i quart que caminem. No hi ha ningú. No és estrany sense cremallera! L´ésglésia és oberta, entrem, no posem el cap a l´olla i sortim. Reculem fins l´ermita de Sant Gil i ens disposem a esmorzar. Ja era hora. Gaudim d´una de les imatges més inusuals que es pot trobar: Núria sense ningú: ni turistes, ni mainada, ni cridòria... Truco la dona: Hola "carinyo", saps què ens ha passat? Que no hi havia cremallera i hem canviat els plans. Contesta: "Ja ho sabia, per això en els horaris del cremallera a internet no sortia el mes de novembre i en canvi el de desembre sí". Penso un moment. "Jo també t´estimo molt..." però collons podies haver-ho dit.- Esmorzem. Havent esmorzat girem cua i cap avall s´ha dit. La baixada la fem pel mateix camí i no tindria més importància si no fos per un parell de fets que em plau de comentar. El primer a l´alçada del salt de la cua del Cavall, quan un isard al bell mig del camí no s´espanta per la nostra presència i l´avancem frec a frec. El tenim a menys d´un pam. Li fem la foto, i quan n´hi vull fer una altra ,gira cua i se´n va. Potser estava malalt, o no, perquè va fotre el camp amunt i ja no el vam veure més. El segon fa referència a les escales de disseny de les quals he parlat abans. Ara ens toca pujar-les. Hosti això és diferent, baixar-les és una cosa però ara el panorama canvia. N´ hi ha cent vuitanta-tres i ja us podeu imaginar que pujar cent vuitanta- tres escalons d´una alçada considerable té la seva gràcia. Fet. Ara només ens cal arribar a Queralbs, amb una petita parada a l´ermita de l´oratori. Són la una quan arribem al cotxe. S´ha acabat. Ha anat bé, però la pròxima vegada diré a la dona que els horaris els miri ella i que després me´n faci un resum.

4 Comentarios

Enviado por Roheru el Monday 27 de November de 2006

“Jo també vaig fer el cami de pujada a nuria fa uns dies. Es una llastima que s'estiguin carregant un cami milenari per portar el turisme a l'hivern cap a Nuria fent aquestes variants asfaltades, només hagués faltat que les escales les haguessin possat automàtiques.”

Enviado por Roheru el Monday 27 de November de 2006

“Jo també vaig fer el cami de pujada a nuria fa uns dies. Es una llastima que s'estiguin carregant un cami milenari per portar el turisme a l'hivern cap a Nuria fent aquestes variants asfaltades, només hagués faltat que les escales les haguessin possat automàtiques.”

Enviado por Lolita el Friday 1 de December de 2006

“Una mañana de septiembre nos levantamos para ir a buscar bolets a la zona de Ribes de Fresser.Al ver que no habian nos decantamos por ir a Nuria,yo mi marido y mi hijo.Desayunamos en Queralbs ,ellos no querian andar asi que quedemos en la estación del cremallera en Nuria o en su defecto si no estaban era porque se habian quedado en Fontdalba asi que se fueron en direccion de Fontdalba sin saber que era aquello,pensando que seria un pueblo.Ellos se fueron con el coche y yo no habia salido de Queralbs cuando ya estaba perdida y cansada,pero donde va la gente va Vicente.Asi que entre la gente que subia andando yo iba.Hablaba con unos y otros incluso hice de fotografa para unos excursionistas de Barcelona,que se extrañaron de ver una mujer sola por aquel camino sin dinero ni movil ni mochila ni nada,solo yo.Me preguntaron si iba sola a lo que dige que me esperaban en Nuria uno se presto a dejarme el movil para que los avisara porque era no se que diada y a lo mejor no teniamos sitio para comer a lo que yo rehuse esperando que estubiesen alli y que encontrariamos sitio,no sabeis cuanto me arrepenti de no coger aquel movil y llamar.Las subidas eran cada vez mas costosas yo mas cansada y sedienta por fin llegue a Nuria,!cuanta gente !¿como los encontrare aqui,si parece el fin del mundo?Que monton de gente,menos mal que quedamos en la estacion,me dirijo alli y no estaban me paseo por delanta de la iglesia y nada,vuelvo a la estacion y nada espero media hora y nada,alli no aparecian los mios.Bueno pregunto por el camino de Fontdalba y me dirijo hacia alli.En una fuente bebo agua,ya saliendo del valle miro hacia atras,llovia un poco,no habia nadie estaban todos en cubierto,solo habian dos personas alli a lo lejos a lo que yo vi un poco raro.Tomo camino hacia Fontdalba despues de media hora iba sola algun que otro grupo de caminantes ,a lo que al verme pensarian que yo estaba medio loca de ir sola,tenia ganas de llorar,subia niebla ,pensando que cuando llegase a Fontdalba me beberia 3 litros de leche o de cocacola,estaba deshidratada,con ganas de separarme ,por no haber ido siquiera a Nuria a esperarme !solo era una hora de camino!a lo que a mi se me hizo eterno,A lo lejos,ya casi llegando,divisaba siluetas y yo pensando que serian ellos.Mientras la niebla subia,habia un rebaño de isards a lo que yo me extraño porque no huian se estaban alli quietos mirando.Mientras entable conversacion con una pareja que iba direccion Fontdalba.Bebi agua en el nacimiento,lleguemos a Fontdalba y cual fue mi desilusion el llegar que no estaban alli y la niebla mas espesa.Esta pareja se ofrecio a dejarme el movil a lo que yo esta vez si que accedi y suerte que me sabia el numero de memoria.Llamo y estaban en Nuria,pues veniros para el coche que estoy aqui.la pareja se va y yo agradecida de que me dejasen el movil y yo alli esperando a que llegasen y la niebla cada vez mas espesa,al rato llegaron,hacia Queralbs a comer-merendar porque eran las cinco.Postdata no salir sin dinero ni movil,ir preparados para lo peor.La siguiente vez que subimos lo hicimos todos juntos.”

Enviado por Lolita el Friday 1 de December de 2006

“Una mañana de septiembre nos levantamos para ir a buscar bolets a la zona de Ribes de Fresser.Al ver que no habian nos decantamos por ir a Nuria,yo mi marido y mi hijo.Desayunamos en Queralbs ,ellos no querian andar asi que quedemos en la estación del cremallera en Nuria o en su defecto si no estaban era porque se habian quedado en Fontdalba asi que se fueron en direccion de Fontdalba sin saber que era aquello,pensando que seria un pueblo.Ellos se fueron con el coche y yo no habia salido de Queralbs cuando ya estaba perdida y cansada,pero donde va la gente va Vicente.Asi que entre la gente que subia andando yo iba.Hablaba con unos y otros incluso hice de fotografa para unos excursionistas de Barcelona,que se extrañaron de ver una mujer sola por aquel camino sin dinero ni movil ni mochila ni nada,solo yo.Me preguntaron si iba sola a lo que dige que me esperaban en Nuria uno se presto a dejarme el movil para que los avisara porque era no se que diada y a lo mejor no teniamos sitio para comer a lo que yo rehuse esperando que estubiesen alli y que encontrariamos sitio,no sabeis cuanto me arrepenti de no coger aquel movil y llamar.Las subidas eran cada vez mas costosas yo mas cansada y sedienta por fin llegue a Nuria,!cuanta gente !¿como los encontrare aqui,si parece el fin del mundo?Que monton de gente,menos mal que quedamos en la estacion,me dirijo alli y no estaban me paseo por delanta de la iglesia y nada,vuelvo a la estacion y nada espero media hora y nada,alli no aparecian los mios.Bueno pregunto por el camino de Fontdalba y me dirijo hacia alli.En una fuente bebo agua,ya saliendo del valle miro hacia atras,llovia un poco,no habia nadie estaban todos en cubierto,solo habian dos personas alli a lo lejos a lo que yo vi un poco raro.Tomo camino hacia Fontdalba despues de media hora iba sola algun que otro grupo de caminantes ,a lo que al verme pensarian que yo estaba medio loca de ir sola,tenia ganas de llorar,subia niebla ,pensando que cuando llegase a Fontdalba me beberia 3 litros de leche o de cocacola,estaba deshidratada,con ganas de separarme ,por no haber ido siquiera a Nuria a esperarme !solo era una hora de camino!a lo que a mi se me hizo eterno,A lo lejos,ya casi llegando,divisaba siluetas y yo pensando que serian ellos.Mientras la niebla subia,habia un rebaño de isards a lo que yo me extraño porque no huian se estaban alli quietos mirando.Mientras entable conversacion con una pareja que iba direccion Fontdalba.Bebi agua en el nacimiento,lleguemos a Fontdalba y cual fue mi desilusion el llegar que no estaban alli y la niebla mas espesa.Esta pareja se ofrecio a dejarme el movil a lo que yo esta vez si que accedi y suerte que me sabia el numero de memoria.Llamo y estaban en Nuria,pues veniros para el coche que estoy aqui.la pareja se va y yo agradecida de que me dejasen el movil y yo alli esperando a que llegasen y la niebla cada vez mas espesa,al rato llegaron,hacia Queralbs a comer-merendar porque eran las cinco.Postdata no salir sin dinero ni movil,ir preparados para lo peor.La siguiente vez que subimos lo hicimos todos juntos.”