Saturday 6 de January de 2007, 00:00:00

Ja feia una colla de dies que volíem pujar al Coma del Clot, a la Vall de Núria, però per una cosa o altra no acabàvem de lligar la sortida. Però ara sí; som a tres de gener i decidim que cal fer-la. És evident que pensàvem que aquesta sortida l´hauríem de fer amb raquetes de neu, donada la data, però res més lluny: no hi havia neu ni gairebé per fer bonic. Però això sí, amb neu o sense l´ascenció s´ho val.

[+] click para ampliar Coma del Clot

[+] click para ampliar Mirant a Vallter

Són un quart de vuit del matí i nosaltres ja esperem el cremallera a l´estació de Querals. Carreguem la motxilla amb crampons i piolet ( per si de cas) , i quan són tres quarts de vuit enfilem cap el Santuari. El trajecte dura un quart o una mica més, i de cop ja ens trobem pujant cap el refugi del pic de l´àliga pel bell mig d´una piusta d´esquí. ( És l´únic lloc on hi ha neu abundant-neu artificial s´entén-) Vint-i-cinc minuts i ens plantem davant la placeta del refugi.Ara seguim l´indicador que ens mena cap el Pic de l`àliga, planegem una mica, travessem un torrent ( el que baixa de fontnegre) i fem una llarga diagonal cap a la dreta. A sota nostra podem observar el camí dels enginyers que mena cap el refugi de Coma de Vaca. El camí pràcticament no està marcat, i com ja és habitual en nosaltres li fotem pel broc gros, és a dir, si no hi ha camí, ens l´inventem. Tombem a l´esquerra per anar assolint la carena propera i tot fent ziga-zagues guanyem alçada amb facilitat. Fa un vent glaçat, amb la qual cosa la sensació de fred és molt accentuada. Ja fa una mica més d´una hora i mitja que caminem quan arribem al cim del Pic de l´àliga, un pic menor, si voleu, però que ens ve de pas per assolir el Coma del Clot per aquest vessant. mengem un mos i de seguida arribem a una zona una mica més planera, des d´on albirem el Torreneules a la nostra dreta i el nostre objectiu més a l´esquerra. La visió que tenim del torreneules és magnífica ( hosti és maca aquesta muntanya). Nosaltres continuem sota un fred glacial amb un vent excessivament molest. Aquí tampoc no hi ha un camí massa ben definit, però com que tenim el cim davant nostre no hi ha cap problema. Mica en mica anem pujant, pel dret, com sempre, intentant de fer unes llaçades que moltes vegades oblidem. Anem fent petites pauses per tal de fer més suportable la forta pujada. Anem guanyant alçada de manera continuada. Ja som a dalt. La visió és excepcional, fa un dia nítid, clar, diàfan...veiem totes les muntanyes de l´ola de Núria, de Vallter...i les anem resseguint una per una, del Puigmal al finestrelles, al Noufonts, Noucreus, Infern, Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules...Pel sud veiem el Monseny, amb les Agudes i el Matagalls i fins i tot, per sobre de la Boirina es retalla perfectament Montserrat. Això és un regal pels ulls. Continua fent molt de fred ( degut al vent), Fem un mos una mica arrecerats i anem baixant cap el coll que separa el Coma del Clot del Fontnegre. Fa unes tres hores des que hem sortit del Santuari i ara ens disposem a pujar el Fontnegre ( de fet no és gaire lluny). Ara el camí està ben marcat i en poc més de vint o vint-i-cinc minuts en fem el cim. Baixem per la Cara sud-oest i avall s´ha dit. Ja anem de tornada. Ara sembla que el vent encalma i la sensació és molt més agradable. Mentre baixem per aquesta cara, la visió del Coma del Clot és impressionant, se la veu una muntanya d´aquelles que fan patxoca. realment bonica, amb una forma molt ben definida i proporcionada, com si d´una piràmide de grans dimensions es tractés. Hora i mitja més tard ( més o menys) arribem de nou al refugi. Per baixar fins el santuari agafem de telecabina ( per no passar pel mig de les pistes d´esquí ara que ja hi ha esquiadors). Toca dinar. Ja era hora.