Excursionismo | Pirineo

A tall d’introducció Us proposo una ruta poc transitada per excursionistes, si més no pel que fa a l’arribada al cim del Puig Ou, enclavat al cor de l’Alta Garrotxa, allà on on la demarcació administrativa d’Olot besa el Ripollès, on el Pirineu es mostra en tota la seva pulcritud, on les valls són feréstegues...

 

 

Aproximació

Un cop al poble de Castellfollit de la Roca ens caldrà prendre direcció Oix, i a l’alçada de Can Bundància ( uns metres abans) haurem de girar a l’esquerra, enfilant primer la Vall de Colldecarrera i seguidament la Vall del Bac. La carretera es troba en perfecte estat, si bé en alguns trams és una mica estreta la qual cosa fa que hàgim d’anar amb un cert compte a l’hora de circular-hi.

Passem l’Hostal de la Vall del Bac i al cap d’un quilòmetre aproximadament trobarem el Mas Pagès a la nostra dreta. Uns metres més avall, en una raconada de la carretera i ran d’una petita resclosa és on deixarem el cotxe.

Full de ruta

00h 00m.- Can Pagès.- Prendrem una pista que puja en direcció nord, travessarem un petit torrent i una portellera. Just abans de tornar travessar el córrec haurem d’enfilar per la pista que puja per la nostra esquerra, deixant les marques blanques que ens menarien cap a Sant Andreu de Porreres ( lloc per on tornarem).

La pista s’enfila de manera decidida tot guanyant alçada ràpidament i en uns vint minuts arribarem a una cruïlla que seguirem cap a la nostra esquerra. Ara la pujada es suavitza una mica; passarem per una altra tanca de les vaques i després d’un parell de giragonses, arribarem, sense deixar la pista, al Coll de Creuers.

00h 45m.- Coll de Creuers. En aquesta primera part de l’itinerari no trobem cap marca de cap classe, per la qual cosa caldrà estar una mica atents si no volem fer voltes i més voltes per les pistes de la contrada. Un cop al Coll de Creuers, la pista que nosaltres seguíem continua recte tot planejant, però nosaltres haurem de seguir el trencall que es veu a la dreta i que sembla una mena de pista de desemboscar. És un camí ample però brut, ple d’arijols i romagueres que sovint fan que ens quedin les cames com un santcrist. Poca estona després ja veiem els primers senyals grocs i blancs i que ara anirem seguint durant una bona estona. Més o menys en un quart d’hora arribarem a un altre collet dit de l’Empriu.

01h 05m.- Collet de l’Empriu. Ara la pista deixa de ser-ho i, per la nostra dreta continuen les marques que anirem seguint. Ara ja ens trobem en un corriol de muntanya com tants d’altres i amb el qual travessarem – tot pujant - diversos collets i torrenteres fins arribar, de bell nou, a la pista que havíem deixat al Coll de Creuers.

01h 40m.- Pista. Un cop a la pista forestal la seguirem cap a la nostra dreta – ara sense marques - fins arribar a una altra pista en molt millor estat de conservació. Nosaltres cap a la dreta i en no gaire estona més arribarem al Coll d’Arrencafels, a 1138 metres d’alçada.

02h 05m.- Coll d’Arrencafels. Just al mateix coll abandonarem la pista i per l’herbei de la nostra dreta començarem a enfilar la pujada definitiva fins arribar al cim de l’objectiu d’avui. Val a dir que no hi ha senyals de cap mena, però de seguida el camí es fa molt evident i no hi ha pèrdua possible. La pujada és molt suau, sense que suposi cap esforç extraordinari. Així travessem el Ras del Freixe per arribar finalment al cim del Puig Ou.

02h 35m.- Puig Ou ( 1300 m). Un vèrtex geodèsic ens dóna la benvinguda. Les vistes que ens ofereix el cim són magnífiques. Si el dia és clar, el Pirineu es veu en tota la seva magnitud, així com altres cims menors de la Serra Cavallera com ara el Taga o el Puig Estela. Davant nostre el veí Talló que dóna pas a tota la colla de cims de l’Alta Garrotxa i que ara no anomenaré perquè la llista seria massa llarga. Un passeig per l’herbei de dalt ens mostrarà també l’església de Sant Andreu i tota la Vall del Bac als seus peus, així com l’itinerari que seguirem per baixar del cim.

La tornada

Per baixar no ho farem pel mateix lloc, sinó que anirem fins l’extrem de llevant ( tal com hem pujat, a la nostra esquerra) i un camí molt ben marcat entre boixos ens indica la direcció a prendre. El camí és marcat amb fites tot i que no hi pèrdua possible. En un primer tram transitem per una zona amb molta vegetació però poc a poc s’anirà aclarint de manera prou manifesta. Pasem un petit collet ( Coll de Salga), per arribar en un tres i no res a l’indret dit Camp de Dalt, on s’enllaça amb la pista que anteriorment havíem abandonat al Coll d’Arrencafels.

Pasem una nova portella, tenint cura de deixar-la convenientment tancada i tot recte anirem fins la Font de Resclusanys, sota mateix del Talló. Cal dir però que al mateix camp de Dalt haurem deixat un trencall que convenientment indicat ens portaria cap a Salarsa i Bolós.

03h.00m.- Font de Resclusanys. La font sol disposar d’una aigua fresquíssima i d’un abeurador on les vaques hi solen fer estada, per la qual cosa, en molts casos haurem de fer de vaquers i esperonar les vaques a fugir si és que hi volem fer parada. Uns metres amunt de la font el camí continua – ara seguint unes marques blanques- cap a la nostra dreta. Ara passem per una zona molt ombrívola ( cara nord) fins arribar a un petit esglaó per seguidament continuar cap a l’esquerra. Voregem el Talló pel vessant sud, territori d’alzines i boixos, planejant per sota el Portell de les Roques per arribar finalment al mas abandonat del Triadú.

03h.- 40m.- El Triadú. Mas abandonat i que si hom no hi posa remei aviat serà només un munt de runes. Ja es veu que aquest devia ser un mas important de la contrada, però avui no és res més que un record d’allò que devia ser en èpoques pretèrites. Un cop al Triadú anem cap a la nostra esquerra per arribar, després d’uns quants metres al coll del mateix nom. Davant nostre ja veiem clarament l’església de Sant Andreu de Porreres ala qual farem via tot seguit.

03h 55m.- Sant Andreu de Porreres. L’esglesiola ha estat recentment restaurada pels amics de l’Alta Garrotxa i ara fa goig de veure. A més s’hi ha construït una porxada i que en cas de maltemps pot servir-nos de perfecte aixopluc. Per seguir el camí, haurem de baixar un parell de feixes i tirar cap a ponent. Un cop trobat el camí l’anirem seguint fins arribar a la pista forestal que puja cap al Coll de Triadú. Nosaltres seguirem per la dreta, tot baixant cap el Molí de la Coma, resseguint la riera, per, un cop travessada un parell de vegades arribar finalment on tenim aparcat el cotxe.

04h 25m.- Arribada al cotxe. Can Pagès