Excursionismo | Prepirineo

1 Comentarios

A tall d’introducció Una de les excursions més interessants que es poden fer per l’Alta Garrotxa, és, sense cap mena de dubte l’ascensió al cim del Comanegra. Les rutes per pujar-hi són diverses, però nosaltres n’hem escollit, segurament, la menys coneguda i menys emprada pels excursionistes de les nostres contrades. Sortirem de Rocabruna, i una bona part de l’itinerari el farem pel costat francès, fins assolir el cim després d’haver deixat enrera l’obaga i el cim de Bordellat. Només recordar-vos que tot i pertànyer administrativament a la comarca del Ripollès, és innegable que el Comanegra és part indissoluble de la unitat geològico-geogràfica que és l’Alta Garrotxa.

 

Aproximació

L’aproximació al lloc de sortida la farem per la carretera que sortint de Camprodon es dirigeix cap a Coll d’Ares per Molló. De fet però, abans d’arribar a Molló ens caldrà prendre un trencant a la dreta per arribar de seguida al nucli de Rocabruna ( agregat de Camprodon). Travessant el nucli urbà, i després d’un tram de baixada, abans de creuar un pont ja veurem uns rètols indicadors. En aquest petit pàrquing serà on deixarem el cotxe.

Full de ruta

00h 00m.- Aparquem el cotxe al lloc indicat i a l’altre costat de la carretera comencem a enfilar per una pista que ens mena a una antiga pedrera.

00h 03m. –Antiga Pedrera. El camí va pujant de manera molt suau per entre un bon grapat de boixos. Amb no gaire estona arribarem a un planer que caldrà travessar per tal de continuar per un corriol que de manera molt suau va guanyant alçada. El camí està molt fressat i no hi ha pèrdua possible. Després de fer una reblincola a l’esquerra ja podem divisar el nostre primer objectiu: el coll de Bocabartella. Anem pujant de manera continuada fins arribar al coll.

00h 35m.- Coll de Bocabartella. Així que arribem dalt del coll ja veiem la casa que porta el mateix nom just sota nostre. És una masia que per temps havia estat mig abandonada però que ara sembla torna a revifar. Si voleu, des del coll, i desplaçant-nos uns metres cap a la dreta podem veure l’objectiu final de la sortida: el Comanegra, però encara ens queda lluny. Des d’aquí ja veiem davant nostre el Coll de Malrem, al qual anirem tot vorejant la muntanya de la Sadella per un camí molt ben marcat amb marques verdes i blanques. Aquesta part de ruta és pràcticament planera, i arribar a Malrem no suposa sinó caminar uns vint o vint-i-cinc minuts més.

01h 00m.- Coll de Malrem. Aquest és un coll fronterer i així ens ho indica una tanca per les vaques. Ara ens caldrà passar al costat francès i, sense perdre alçada prendre un camí que surt per la dreta i es comença a enfilar suaument. De fet ja hi ha fites que ho indiquen, però per si de cas ens podem orientar també per un seguit de marques blaves i vermelles que trobarem un xic més endavant. Ara el camí es fa molt evident i en poca estona passarem per un parell de collets. Només ens cal anar seguint el corriol i les marques. Després del segon collet, el camí s’enfila de manera brusca per tal de guanyar alçada i arribar en fort pendent a un primer promontori, lloc on comença la carena( Serra Llarga) que tot seguit enfilarem.

01h 35m.- Carena. Havent guanyat una bona alçada, ara ens caldrà anar seguint la carena fins arribar als peus del Comanegra. Que ningú pensi però que és planera, sinó tot el contrari. Carenar es converteix en un puja i baixa per la cara nord, pér l’obaga, entre els faigs que ens acompanyen i que donen al paisatge el tret que el fa característic d’aquestes contrades. El camí puja fins assolir el poc marcat cim de Bordellat. A la nostra esquerra el regne del faig, a la dreta l’alzina; el contrast entre el nord i el sud.

02h 20m.- Cim del Bordellat. El camí comença a baixar de manera força evident, la qual cosa fa que ens plantegem que una estona o una altra ho haurem de recuperar. Continuem baixant fins arribar a la Collada Fonda, on el Comanegra se’ns mostra com una piràmide gairebé perfecta, enlairada, majestuosa. Pràcticament li besem els peus; uns minuts més i arribem al Pla de la Primavera. Ara sí, només ens queda l’ascensió final.

02h. 25m.- Pla de la Primavera. Per pujar al cim podem continuar seguint les marques blaves i vermelles, les quals planegen fins arribar a les basses de Monars, per des d’allí enfilar el darrer tram, o bé deixar les marques i pujar per l’ample caire per un itinerari evident, el qual ens menarà dalt de tot amb poc menys de quaranta minuts. La pujada és potent, dreta, feréstega en algun tram...Ja som a dalt.

03h 00m.- Cim del Comanegra. la vista, si fa bon dia, és esplèndida. Hom pot gaudir de pràcticament tota l’Alta Garrotxa, del Cabrerès, del Pirineu, les Torres de Cabrenç, el Taga, l’Albera i les Salines, el Montseny...Resseguim una per una les muntanyes, contemplant l’espectacle que un dia d’hivern clar i assolellat ha volgut oferir-nos.

La Tornada

En aquest itinerari, i a diferència dels altres, farem la tornada pel mateix lloc, per tant, el que ens caldrà serà només desfer camí, ara ja conegut, i tornar a gaudir de cadascun dels llocs que ja hem trepitjat. Tornarem al Bordellat, a Malrem i Bocabartella abans d’arribar de bell nou on tenim el cotxe. Finalment haurem caminat unes sis hores per un dels indrets més emblemàtics de la frontera entre l’Alta Garrotxa i la Catalunya Nord.

1 Comentarios

Enviado por Txuse el Wednesday 8 de December de 2010

“Company, desconec quan vas fer l'ascensió, però nosaltres l'hem feta aquest cap de setmana (04.12.10) i la ressenya no s'adapta gaire al que realment hem trobat. Cal tenir en compte que es tracta d'una ruta molt poc transitada (nosaltres no varem trobar absolutament a ningú), pel que caldria especificar que no està orientada a persones que no estiguin molt acostumades a orientar-se per la muntanya. Les fites són pràcticament inexistents i les poques que hi ha no són fàcils de veure. Caldria remarcar que l'excursió amb neu és molt maca, però no apta per persones sense experiència.El timing també és bastant optimista. Nosaltres, aturant-nos només a beure i picar alguna cosa, varem trigar 5 hores en arribat al cim en comptes de les 3h indicades a la ressenya. Pel camí varem haver d'improvisar un parell de vegades el camí a seguir. Per sort el Comanegra és visible de seguida que s'arriba a la carena, pel que amb la intuïció n'hi hauria d'haver prou.Cal remarcar que, donada la duresa de l’ascensió, la millor forma de tornar és fer servir la pista que arriba fins al mateix peu del Comanegra. Intentar desfer el camí és assegurar-se els problemes.En fi, reviseu aquesta ressenya o concreteu l’época de l’any en que està feta. Amb neu l’excursió és preciosa, però si es comença més tard de les 10 del matí o no es va per feina tens garantits els problemes.att,Txuse”